Uei : 11/12/2017

Uèi, Calandreta tornarà manifestar

A l'ocasion de la Jornada Internacionala dels Dreches de l'Enfant, las escòlas occitanofònas exigiràn de responsas sus la supression dels contractes ajudats. Uèi, a l’ocasion de la Jornada dels Dreches de l’Enfant, las Calandretas tornaràn manifestar per carrièras, per tal d’obténer de responsas sus las ajudas de l’estat francés, actualament jos forma de contractes ajudats, que las nòvas politicas del president Macron son a suprimir. 


A Tolosa, lo rassemblament se farà diluns 20 de novembre a partir de 12 h davant la prefectura, per exigir un tractament egal a l’ensems dels actors de l’ensenhament de las autras lengas. E mai las inegalitats amb lo francés sián desproporcionadas, tanben i a de diferéncias amb d’autras lengas minorizadas, coma es lo cas del breton, e quitament de l’occitan en d’autras regions administrativas.

Lo departament de la Nauta Garona a degut suprimir 12 pòstes dempuèi setembre, en obligant los parents de prene la relèva dels personals mancants. « S’aquesta setmana, la prefectura de Nauta Garona a anonciat lo desblocatge de 5 contractes, avèm pas cap de visibilitat del sòrt que serà reservat als autres 20 pòstes qu’arriban a escasença en 2018 ».


Jornada dels Dreches de l’Enfant

En mai d’aquò, a l’ocasion de la Jornada dels Dreches de l’Enfant, Calandreta denóncia lo refús del drech a la diversitat lingüistica pels mainats de l’estat francés. « França: país dels dreches de l’enfant, manca un ! », çò ditz la Federacion de las escòlas immersivas en occitan. Dins aquel sens, Calandreta vòl recordar uèi que l’estat francés es dins una situacion particulara. Ratifiquèt la Convencion dels Dreches de l’Enfant amb una resèrva sus l’article 30, que tòca los dreches lingüistics.


L’article 30 d’aquela convencion ditz :

« Dins los estats ont existisson de minoritats etnicas, religiosas o lingüisticas o de personas d’origina autoctòna, un enfant autoctòn o qu’aperten a una d’aquestas minoritats pòt pas èsser privat del drech d’aver sa vida culturala pròpria, de professar e de practicar sa quita religion o d’emplegar sa lenga pròpria en comun amb los autres membres de son grop.»

Mas al moment de la ratificacion d’aquela convencion, lo govèrn de la Republica Francesa faguèt una resèrva sus aquel article :

« Lo Govèrn de la Republica declara, compte tengut de l’article 2 de la Constitucion de la Republica Francesa, que l’article 30 a pas de s’aplicar per çò que concernís la Republica ».

Calandreta demanda la fin del refús del article 30 de la convencion “per donar als dròlles de nòstre país lo drech de viure lor lenga e lor cultura”. En mai d’aquò, Calandreta demanda a las escòlas e federacions de far de delegacions al près dels representants locals del Defensor dels dreches e de se mobilizar per far conéisser “aquela situacion unica ont se trapan los enfants de França a respècte de la diversitat lingüistica e culturala”.

Adoptada per l’ÒNU lo 20 de novembre de 1989

La Convencion suls Dreches de l’Enfant es un instrument internacional qu’establís los dreches civils, politics, economics, socials e culturals dels enfants. Foguèt adoptada per l’Assemblada Generala de las Nacions Unidas lo 20 de novembre del 1989 e intrèt en vigor lo 2 de setembre de 1990 après que l’aguèron ratificada 78 estats membres. La Convencion compta 54 articles e dos protocòls addicionals, un sus la participacion dels mainats a de conflictes armats e un autre sus la venda e la prostitucion d’enfants e sus la pornografia infantila.

Aquela iniciativa constituís una de las reüssidas mai importantas dins la reconeissença e l’afirmacion dels dreches umans. La Convencion suls Dreches de l’Enfant es un dels tractats mai ratificats del Mond; segon l’UNICÈF, es estat ratificat per 193 estats e per gaireben totes los membres de las Nacions Unidas. La Convencion se centra sus l’enfança, fa referéncia als besonhs e dreches especifics dels mainats e obliga los estats d’obrar per lors melhors interèsses.

Jornalet

« Catastròfa o oportunitat ? »

Los CAE an desaparegut e lo mitan occitan es en crisi. Vertat que l’anóncia foguèt subta e qu’es una catastròfa per un malhum que repausa mai que mai sus l’associatiu. Mas almens, nos podèm dire que n’avèm profitat d’a fons e fins al cap. Se podiá devinhar dempuèi d’annadas, vista la baissa generalizada de las subvencions, que los emplecs ajudats anavan desaparéisser. Nos a pas empachats, fins al darrièr moment, de far coma se la font s’anava pas jamai tarir, sens pas jamai pensar a de solucions de recambi. Uèi, es benlèu lo moment d’o far. Soscar a ua autre biais de far que lo de la precarizacion dels salariats, la fugida de las competéncias e la « diletantizacion » del sector professional occitan. Perque fins ara, la competéncia principala demandada per èstre ATSEM dins una escòla immersiva – es pas qu’un exemple demest d’autres – èra pas de parlar la lenga o de saber s’ocupar de mainatges, èra d’èstre eligible al CAE.

Perqué fins ara una persona motivada, competenta, qu’aviá mestrejat sas missions e lo foncionament de son estructura, èra sistematicament remandada al cap de dos ans, qual que siá lo profièit que la lenga e la cultura tiravan de son professionalisme. Benlèu qu’en mai d’una catastròfa, aquela crisi pòt èstre una oportunitat. La de professionalizar enfin lo sector de l’occitan. Solide se cal curar lo cap. Cercar d’alternativas. Acceptar d’embauchar una persona competenta e formada en CDI puslèu que quatre començaires en CAE. Imaginar de mutualizar un comptable professional a 35 h entre doas estructuras puslèu que d’aver lo sieu pròpi, mal format, 25 h per setmana. E en plaça de bramar per demandar lo tornar d’un contracte precari que tornarà pas, poiriam exigir de moneda per bastir un mitan occitan amb un naut nivèl de competéncia, respectuós de sos salariats e que seriá pas a la mercé de la mendra baissa de subvencionament.

MARC AMAL

  • Publicat dens Éditos
Subscribe to this RSS feed

La Setmana

  • L'edicion papèr
  • L'edicion 100 % Numerica

Descobrir las auhèrtas

 
Capture decran 2017 11 28 a 11.48.12

Papagai

Papagai es la revista occitana dels pichonèls. Prepausa cada mes doas istòrias, de jòcs, una pagina de vocabulari e un dorsièr en rapòrt amb un dels dos 

+