Uei : 20/07/2018

Gisèla Naconaski — De Brasil tà Occitania

La joena brasiliana qu'ei arribada en Occitania en 2009. Que s'ei descobèrta ua passion tà la lenga e la cultura nosta, e despuish qu'a plan l'intencion de trobar un tribalh dens lo mitan occitan.

Qu’avèvam contrapassat a Gisèle dens l’amfiteatre de la Presidéncia a l’Universitat de Pau-País de l’Ador (64) au moment de las Assisas de la lenga occitana lo 15 de heurèr. Qu’èram curiós de’n saber mei sus aquera brasiliana vienuda tà França entà apréner la lenga nosta.

Manuela D'Ávila, l'espèr d'un temps novèl al Brasil

Lo 5 de novembre de 2017, lo PcdoB - Partido Comunista do Brasil - anoncèt la candidatura de la deputada estaduala Manuela d'Ávila a la presidéncia. Es lo primièr còp dempuèi la dictatura militara de 1964 que los comunistas participan de la corsa al sèti presidencial en Brasil.

Jamai aguèron una femna coma Manuela D’Ávila (Fòto Dani Barcellos). La jornalista, maire e deputada estaduala de 36 ans es la mai jova candidata a la presidéncia del mai grand país d’America Latina pel PCdoB. Vertadièra femna politica amb gaireben 15 annadas d’exercici e originària del moviment d’estudiants, a l’edat de 22 ans ja èra conselhièra municipala. Lo luòc : Porto Alegre, capitala de l’estat del Rio Grande do Sul, amb una populacion de 1 409 milion de personas. A la seguida, foguèt elegida per dos còps deputada federala, en 2007 e 2015. Puèi, renoncèt lo pòste de deputada federala en 2015 per èstre la deputada estaduala la mai votada al Rio Grande do Sul, amb 222 436 vòts. Òc, Brasil a un còp de mai una femna d’esquèrra que desira cambiar las causas politicas en aqueste país al ras de 208 milions d’estatjants segon lo IBGEInstituto Brasileiro de Geografia e Estatistica-2017. L’objectiu de sa candidatura es de far « créisser l’economia, la defensa e l’espandiment dels dreches umans e la reforma de l’Estat ». Aquela decision luènha lo PCdoB de son principal aliat dempuèi la redemocratizacion : lo PT - Partido dos Trabalhadores, de Luis Inacio Lula da Silva e Dilma Roussef. Manuela far un trabalh cap a las minoritats brasilièras : moviment LGBT-lesbianas, gays, bisexuals e trangenres, pòple indigèna, negres, pichons e las femnas, tot simplament. Minoritats aquelas que se juntadas forman segurament la majoritat del país. Aquí comença lo mot de gach del programa de govèrn sieu per una societat brasilièra mai justa. Dins son projècte per l’egalitat, la lucha contra la violéncia domestica e contra las femnas en totas las esfèras de la societat, la conscientizacion contra la violéncia obstetrica, lo sosten a l’alachament, l’egalitat salariala, l’engatjament per mai de participacion de femnas dins la vida politica e la descriminalizacion de l’avòrtament. Sa lucha es tanben contra l’omofobia, lo maschisme, lo racisme, lo totalitarisme, los crancs societaris denonciats a cada jorn a l’ora d’ara en cada canton del mond. Al Brasil es pas diferent.

Fòrça criticada pr’amor de son objectiu social, a totas e tots Manuela d’un torn de lenga lor balha la paraula justa amb sentit uman, pedagogic e vertadièr. Argumenta amb informacions realas de las diferéncias salarialas, quantitat de feminicidis, viòls e d’autres exemples de misèria e discriminacion dins la societat brasilièra. Mentre que la mitat de la populacion del país sià de femnas, los problèmas de genre son istoricament estructurals dins un país ont 27 % de la populacion d’atge entre 15 e 64 ans es tocada per l’analfabetisme foncional. Protegidas darrièr lo numeric, mantunas personas mandam Manuela D’Ávila vaisselar o budagar, entre autras causas. Per aqueles que lor agrada la vergonha publica e que amb eloquéncia ermetica jaupan lo patriarcal discors misogine e obsolet, ela presenta sos perfils dins sas videos disponiblas sus Youtube e lor convida individualament per anar amassa vaisselar e tanben per soscar a prepaus d’una societat novèla. Sià al Congrès Nacional en afrontant sos collègas politics sià sus sa pagina Facebook, la candidata de natura calma monta sa votz davant las injustícias e se ditz intoleranta contra l’intolerable. Dins lo congrès nacional, ambient propici als òmes, « lucha a cada jorn contra la maquina de prejutjats ». D’Ávila explica l’importància de sa candidatura un còp que son pauc de joves que s’interessam per la vida politica. Per la candidata, en entrevista balhada a una emission de television, « lo sistèma politic brasilièr es luènh de representar la populacion del Brasil, qu’es un país jove e pasmens tròban pas de joves parlamentaris. Raras excepcions, los que se tròban uèi dins la politica son generalament per la ligason genetica amb d’autres òmes politics ». Aquels son la continuitat d’un modèl que representa pas la diversitat del pòble. Ela parla tanben d’un sistèma politic e electoral ont se tròban femnas, negres, indigènas, òmes e lo moviment LGBT compromés amb son projècte de desvolopament nacional per un país just, desvolopat e sobeiran. Jamai, jamai aguèron una femna coma Manuela D’Ávila.

Gisèla Naconaski

3en collòqui de País Nòstre a Narbona (11)

Lo 3en collòqui de País Nòstre se debanarà deman a Narbona. Lo tèma causit ongan es « Region Occitània, per una fòrça culturala occitana ! ». Aprèp la ceremonia d'obertura, a 10 oras, Benjamin Assié, director del CIRDÒC escambiarà amb Ricart Cathala sul sicut « Uèi, una cultura viva ». Gisela Naconaski questionarà l'especialista de l'Istòria occitana Alem Surre-Garcia sus l'espendiment de la cultura occitana. Lo capredactor del Jornalet animarà la taula arredonda amb d'artistas occitans coma Frank Bardou, Aurelia Lassaque, Claudi Marti o encara Gerard Zuchetto, per aver lor testimoniatge sus cossí vivon de lor passion.

L'aprèp-miègjorn, se questionaràn sus l'estrategia d'adoptar amb nombrós invitats : Annetta Clement, Joan Hebrard, Eric Fraj, Joan-Loís Blenet, Jean-Michel Lubhac, Guy Clergue (adjunt a l'ostal de la comuna de Narbona), Patric Roux (conselhièr Region Occitània-Pirenèus-Mediterranèa) e Alain Perea (Deputat d'Aude). Los escambis seràn animats per Michel Cano e Bruno Cecillon.

Un moment de discutidas e d'escambis amb lo public es previst cap a 16 o. País Nòstre prepausarà per acabar una sintèsi del jorn.

A 17 o 30, remesa dels prèmis, « la Palma d'òc e la Cogorda ».

A 18 oras, ven l'ora de la fèsta amb tres concèrts : Sandra Hurtado-Ròs, Mans de Breish, Franc Bardou, Lhubac / Banda Sagana, Eric Fraj e Joanda.


Inf. : Dintrada gratuita, dubèrt al public — Tel. : 06 72 55 04 36 / Mèl : Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

Subscribe to this RSS feed

La Setmana

  • L'edicion papèr
  • L'edicion 100 % Numerica

Descobrir las auhèrtas

 

Plumalhon

Plumalhon es un magazine pel 8-12 ans. Prepausa cada mes dos reportatges sus de tèmas d'actualitat, sus de países, d'animals... Prepausa tanben de BD, de jòcs e 

+

Capture decran 2017 11 28 a 11.48.12

Papagai

Papagai es la revista occitana dels pichonèls.
Prepausa cada mes istòrias, jòcs, una pagina de vocabulari e un dorsièr 

+