Uei : 20/06/2018

Discriminacion lingüistica : l'IEO contributor au protocòle de Donostia

En Euròpa, entà lutar contra la discriminacion lingüistica, un protocòle tà la guarantida deus drets lingüistics qu’estó signat, i a un an, a Donostia (Bascoat). La debuta d’un long camin tà sauvaguardar la diversitat de las lengas. L’IEO qui participè au comitat organizator, qu’ei a tribalhar sus l’arrevirada deu protocòle en occitan.

Donostia (San Sebastian en basco), qu’estó la capitala europèa de la cultura en 2016, títol que partatgè dab Wroclaw, quatau vila de Polonha. Tot au long de l’annada, que perpausè ua programacion culturau rica e innovanta. Mustras, hestenaus e hèstas popularas qui permetón de descobrir o de tornar descobrir la ciutat basca autament. La tematica causida qu’èra « Víver amassa » e la cultura com factor de patz. Donostia qu’acabè en beutat la soa annada com capitala europèa de la cultura dab un eveniment particular qu’organizè lo 17 de deceme au Palais Kursaal. Mei d’un centenat d’entitats, dont l’European Language Equality Network (ELEN) e lo Centre Internacional Escarré per a les Minores Ètniques i les Nacions (CIEMEN), que signèn lo « protocòle de Donostia ». Los hialats presents que representan 25 lengas minoritàrias europèas. L’Institut d’Estudis Occitans qu’ei membre dab ELEN deu comitat organizator tà saber quin se hasèva la demarcha administrativa e a costat, que i avèva un comitat scientific dab la contribucion de cada associacion representativa de las lengas. « La Declaracion Universau deus Drets Lingüistics de 1996 hèita a Barcelona, qu’estó la fruta d’ua contribucion de la societat civila tà la defensa deus drets lingüistics. Vint ans après, que volem complir un pas suplementari a Donostia », çò declarè l’Institut d’Estudis Occitans. « Las associacions de las societats civilas que decidín de participar a l’elaboracion deu protocòle entà ahortir las politicas lingüisticas dens tots los país. Los representants de totas las societats civilas ligadas a las lengas locaus que contribuín amassa a crear un document qui pòt estar considerat drin com lo Protocòle de Kyoto per l’arrecauhament climatic, quauquarren que la societat e poderé seguir, pas a pas, tà ensajar de melhorar la situacion de las lengas en Euròpa », çò nse digó Alexis Quentin representant de l’IEO a ELEN. Lo militant occitan qu’èra sus plaça dab un aute representant d’ELEN, Davyth Hicks, de Cornoalha. Aperat Protocòle tà la Guarantida deus Drets Lingüistics (PGDL), qu’ei la fruta d’un procèssus de consensus desvolopat pendent mantuas annadas. Que perpausa 185 mesuras « concrètas » entà assegurar l’egalitat lingüistica. Qu’auherirà aus actors qui òbran taus drets lingüistics, un sòcle comun tà que tots e posquin avançar cap a la medisha direccion. Lo document presentat a las instàncias e fòrums internacionaus qu’estó establit per la platafòrma Kontseilua, qui amassa associacions de desvolopament de l’euskara.

Que s’apièja sus quate valors màgers : coabitacion e patz, diversitat lingüistica, egalitat enter las lengas deu monde e drets a deféner. Sèt domenis d’aplicacion qu’i son identificats : principis generaus e drets, administracion publica, ensenhament, socioeconomia, onomastica, mèdias, navèras tecnologias e cultura. Per exemple, la mesura 5.1 deu protocòle pertocant a las activitats extra-escolaras, qu’estipula que « tots los cors de totas las escòlas publicas de musica e d’art que son disponibles dens la lenga minorizada ». Lo gavidaire de la programacion culturau de Donostia 2016, Xabier Paya, que defenó la diversitat lingüistica com un « riquèr » e qu’assegurè que las lengas avèvan besonh un tractament d’urgéncia entà tornà’s har ua santat. Au demiei deus intervienents, gavidaires de las organizacions europèas, la galiciana María Pilar García Negro e lo catalan, Aureli Argemí. Lo protocòle qu’ei la fruta d’un tribalh de dus ans per grops de societats civilas europèas. Que constituirà un apèr entà desquilhar la situacion de las lengas regionaus e/o minorizadas e « bastir ua Euròpa fondada sus l’egalitat de las comunautats lingüisticas ». Que’s poderàn apiejar sus aqueth encastre entà reglamentar lo lor engatjament a favor de la diversitat de las lengas. « Qu’avem volut ensajar de’ns hicar a un nivèu comun. A cada poder, que sia regionau e/o estatau e díser : que volem ua politica lingüistica d’aqueth nivèu, un nivèu europèu », çò nse hidè Alexis Quentin.

Assegurar un seguit

A partir deu 17 de deceme de 2016, un comitat de seguit que prenó lo relais de la gestion deu Protocòle. Qu’ei compausat d’actors sociaus : CIEMEN, ECMI, Linguapax International, ELEN, Unrepresented Nations and People Organisation (UNPO) e PEN International. L’objectiu qu’ei de har aderir los actors sociaus au tèxte, la soa mesa en òbra dens las politicas intèrnas o enqüèra la soa reconeishença institucionau. « L’enjòc qu’ei de trobar un poder regionau o estatau qui voleré assegurar ua politica lingüistica segon lo protocòle, çò nse digó lo sénher Quentin. Ne cau pas que sia un trauc dens l’aire. Que cau qu’i agi ua realitat politica a costat. Tota associacion ligada a l’occitan que pòt signar lo protocòli e lo har conéisher ». L’IEO e las autas entitats membras qu’an un a tres ans entà assegurar un seguit. La signatura deu protocòle n’ei pas sonque la debuta.

Discriminacion lingüistica en Euròpa

La discriminacion lingüistica qu’ei vadut un vertadèr flèu en Euròpa. Au mes de junh passat, au Parlament europèu, eurodeputats e gavidaires d’autas institucions internacionaus que s’encontrèn entà debàter de la discriminacion lingüistica dens l’Union europèa atau com partatjar exemples concrèts de situacions qui afectan los ciutadans europèus. Lo basco Josu Juaristi, eurodeputat de l’esquèrra unitària europèa/esquèrra verda nòrdica (GUE/NGL) que contè quin lo Parlament espanhòu avèva un dia refusat d’estudiar un projècte de lei pr’amor n’èra pas estat arrevirat de l’euskara a l’espanhòu. Çaquelà, Espanha que signè e que ratifiquè la Carta deu Conselh de l’Euròpa sus las lengas regionaus e/o minoritàrias. Lo cas francés que demora sensible. Los drets lingüistics valables en Bascoat deu sud (Hegoalde) n’ac son pas deu costat deu Bascoat deu nòrd (Iparralde). França n’a pas enqüèra ratificat la Carta, çò qui’u vau lo subernom d’ « Estat rebèlle » per Alexis Quentin de l’Institut occitan e d’ELEN. Lo militant occitan que critiquè l’encastre reglamentari de l’exagòne qui balha un finançament a las escòlas immersivas en lengas ditas regionaus, après cinc ans de foncionament. Davyth Hicks qu’afirmè qu’existiva mei de 60 lengas regionaus e/o minoritàrias dens l’Union europèa, parladas per mei de 55 milions de ciutadans europèus, sia 10 % de la populacion europèa. Segon eth, l’UE que deveré elaborar un tèxte legislatiu com ac hè dejà entà protegir bèstias o abitat. D’autes que perpausan la creacion d’un observatòri independent qui s’asseguraré que los principis de non-discriminacion de la Carta deus Drets fondamentaus e son pleament respectats. En esperar que lo « Protocòle de Donostia » e poderà ajudar a ua avançada mei doça acceptada peus país europèus, cap tà la sauvaguarda de la diversitat lingüistica.

 

La Setmana

  • L'edicion papèr
  • L'edicion 100 % Numerica

Descobrir las auhèrtas

 

Plumalhon

Plumalhon es un magazine pel 8-12 ans. Prepausa cada mes dos reportatges sus de tèmas d'actualitat, sus de países, d'animals... Prepausa tanben de BD, de jòcs e 

+

Capture decran 2017 11 28 a 11.48.12

Papagai

Papagai es la revista occitana dels pichonèls.
Prepausa cada mes istòrias, jòcs, una pagina de vocabulari e un dorsièr 

+