Uei : 13/12/2017

Nòva Caledònia : acòrdi politic sul referendum d'independéncia

Lo 2 de novembre passat, los elegits de la Nòva Caledònia se retrobèron al palais de Matignon per discutir amb lo primièr ministre francés, Édouard Philippe, de l’organizacion del referendum sus l’independéncia de l’archipèla, que se deu téner dins un an al pus tard. E mai se l’opcion independentista a paucas possibilitats de ganhar, lo fach que l’estat francés siá arribat a mai d’un acòrdi amb los partits independentistas e unionistas de la Nòva Caledònia es una informacion ges abituala qu’ensajam d’analisar dins aqueste papièr, en seguida de las informacions publicadas fa qualques jorns sus Jornalet, gràcias a una informacion de Nationalia, lo jornal catalan en linha consagrat als pòbles sens estat.

La Nòva Caledònia es un territòri d’Oceania de 18 000 km2 amb un pauc mens de 270 000 abitants qu’aperten a França. Es un dels vestigis del vast empèri colonial que París lo governèt pendent qualques sègles. Napoleon III ne prenguèt possession en 1853, e un sègle pus tard totes sos abitants obtenguèron lo ciutadanatge francés. Mentretant, los abitants originaris de la Nòva Caledònia — los canacs — foguèron someses a un regim legal de discriminacion, e França fomentèt la colonizacion europèa, asiatica e oceanica de las illas. A partir dels ans 1960, França s’interessèt a l’esplecha del niquèl, la principala riquesa que s’extrai del territòri. Los canacs qu’èran pas d’acòrdi amb la dependéncia envèrs la metròpoli comencèron d’organizar de partits independentistas pendent los ans 1970, gaireben totjorn d’esquèrra. De totes, lo pus important es lo Front de Liberacion Nacionala Canac Socialista (FLNKS), fondat en 1984.

La seguida d'un conflicte violent

En abril de 1988, l’illa d’Ouvéa visquèt un episòdi violent conegut coma « la presa d’ostatges d’Ouvéa ». Amb un bilanç de 19 militants independentistas e 4 gendarmas mòrts, aquela crisi foguèt lo ponch culminant d’una succession d’eveniments violents entre las milícias independentistas e unionistas que se debanèt long dels ans 1980. Aquel meteis an, lo govèrn francés, lo FLNKS e los unionistas neocaledonians signèron los Acòrdis de Matignon, que fixavan un periòde de transicion de 10 ans abans de signar lo pache definitiu, l’Acòrdi de Nouméa, en 1998 : lo govèrn francés transferissiá una tièra de competéncias executivas e legislativas a las institucions de l’archipèla e acceptava la tenguda d’un referendum d’autodeterminacion entre 2014 e 2019. L’acòrdi foguèt ratificat per un 72 % dels vòtes. Lo referendum d’autodeterminacion depend de las disposicions d’una lei especifica, aprovada en 1999.

Modificacion de la Constitucion francesa

En seguida de l’Acòrdi de Nouméa se modifiquèt la Constitucion francesa per i inserir de « disposicions transitòrias », que ne forman lo títol XIII. Demest elas se prevei « l’accès a la plena sobeiranetat » de la Nòva Caledònia en cas que « ganhe » l’òc al referendum d’autodeterminacion. Aquelas disposicions s’assòcian, dins lo tèxt constitucional, amb la referéncia a la « Republica indivisibla ». Aquela excepcion fa partida de las particularitats de l’estatut politic e social de la Nòva Caledònia. D’autres elements caracteristics son l’existéncia d’un regim de drech civil pròpri pels canacs legalament reconeguts o d’una institucion exclusivament canaca — lo Senat costumièr — qu’es competent sus aquel regim civil e sus d’autras questions restacadas a l’identitat del pòble canac e que coexistís amb l’assemblada legislativa de la Nòva Caledònia, lo Congrès. Cal prene en compte que lo govèrn de la Nòva Caledònia incorpòra, obligatòriament, de partits unionistas e independentistas — un modèl consociacional similar al de l’Irlanda del Nòrd — e que, doncas, se compren que cal metre d’acòrdi los dos costats de l’escaquièr politic per de decisions de tota sòrta.

Una lista electorala gelada

L’Acòrdi de Nouméa establís, d’un caire, que las personas recensadas dins las illas mai pichonas mas que demòran dins l’illa principala (Grande Terre) se degan pas desplaçar devèrs lors luòcs d’origina per exercir lor drech de vòte. Es un acòrdi favorable als independentistas, perque la majoritat dels abitants de las illas pichonas son de partisans d’un estat independent. Mas lo subjècte pus delicat de l’acòrdi es, benlèu, lo còrs electoral. La lista de personas que pòdon votar al referendum es pas la meteissa que la de las gents que o pòdon far a las eleccions correntas. La tendéncia demografica en Nòva Caledònia es de recebre de nòus abitants en provenença de fòra que, abitualament, son opausats a l’independéncia. D’efièch, segon las darrièras donadas del recensament oficial (2014), los canacs son solament un 39 % de la populacion, un ponch de mens qu’en 2009. Dins la lista electorala del referendum se calcula que la proporcion de canacs es un pauc superiora. Amb l’Acòrdi de Nouméa, se decidiguèt de crear una lista electorala gelada que, essencialament, empedís que pòscan votar las personas non nativas de la Nòva Caledònia que i sián arribadas après 1994 e que pòscan pas justificar 20 ans de residéncia sul territòri. Ça que la, s’èra detectat que la lista aviá de traucs : de milièrs de ciutadans n’èran excluses e mai se teoricament complissián las condicions requeridas. Segon las fòrças independentistas, almens 22 000 dels excluses èran de canacs. Lo pache del 2 de novembre passat passada prevei l’inscripcion d’ofici d’11 000 personas dins la lista del referendum. D’aqueles nòus votants acceptats, 7 000 son de canacs, segon çò que diguèt lo Primièr ministre francés, Édouard Philippe.

Sondatges

Segon un sondatge de la cadena de television Caledonia, publicat en mai passat, solament lo 24 % votariá en favor de l’independéncia del temps que lo 54 % votariá que non. Lo nombre de personas indecisas seriá del 21 %. De sondatges precedents ofrissián de chifras similaras.

Segon Nationalia, l’independéncia es sostenguda sustot pels canacs — que son lo 39 % de l’archipèla —, qualques mestisses e tanben una partida de la comunautat d’origina polinesiana de Wallis e Futuna — doas illas oceanicas qu’apertenon tanben a França. Dins las darrièras doas eleccions legislativas francesas, los partits independentistas son arribats a pena al 30 % dels vòtes. Dins las eleccions provincialas — que servisson de basa per elegir lo Congrès de la Nòva Caledònia — los resultats son estats mai sarrats, e de mai de mai, amb una progression favorabla per los independentistas, que son passats del 35 % dels vòtes en 1999 al 41 % en 2014. Mas cal ramentar un còp de mai que los electors recensats d’aquelas eleccions coincidisson pas amb la lista electorala del referendum, qu’incorpòra probablament una proporcion d’independentistas un pauc pus granda.

Ferriòl Macip

La Setmana

  • L'edicion papèr
  • L'edicion 100 % Numerica

Descobrir las auhèrtas

 
Capture decran 2017 11 28 a 11.48.12

Papagai

Papagai es la revista occitana dels pichonèls. Prepausa cada mes doas istòrias, de jòcs, una pagina de vocabulari e un dorsièr en rapòrt amb un dels dos 

+